Noticia

Ahir a seminari , es va comentar una notícia d'educació que em va impactar molt.
Es proposa que l'educació obligatòria s'allargui fins als 18 anys.
Crec que això pot ser afavoridor i ,alhora, perjudicial per a la societat.

Per una banda,  els adolecents que es desmoralitzen i no volen continuar estudiant, podrien arribar a deixar els estudis molt abans d'acabar l'ESO. Això podria provocar que el nombre d'estudiants menors d'edat que abandonen els estudis augmenti i per tant, es tindria una generació molt mal preparada.

Per l'altre banda, jo penso que cap menor d'edat ha de deixar els estudis. Crec que és un fet molt greu que un país tingui  adolecents sense el títol de l'educació obligatòria.

Crec que aquesta nova implantació s'ha d'aplicar de tal manera de no desmoralitzar al jovent. Però crec que aquests han d'entendre que  la majoria d'edat és als 18 anys i que estàn sota "tutela" de l'Estat i han d'acceptar que encara no poden anar prenen decissions per ells mateixos. No fins als 18 anys. Si llavors volen deixar els estudis, que ho facin ja que han arribat a l'edat adulta.

Debat sobre els horaris i les vacances escolars

El dimarts passat , el meu grup i jo vam realitzar l'últim debat de l'assignatura Societat , Família i Escola.

Aquests tractava sobre si eren adequats els horaris i les vacances establerts actualment. A nosaltres ens va tocar anar en contra.

Però tot i així, va ser dificil representar aquest bàndol.

Jo crec que s'ha de fer un canvi en la durada de les vacances. Som l'únic país en tot Europa, i m'atreviria a dir els únics al món, que els nens i nenes diposen de casi tres mesos de vacances. Crec que s'hauria d'allargar el curs fins el dia 30 de Juny i iniciar-lo l'1 de Setembre.

Pel que fan els horaris,  el fet de suprimir hores no ens portara a ningún lloc. és més, crec que ens perjudica. Ens hauriem de preucupar més per a la qualitat d'aquests. De què serveix disposar moltes hores de classe i que aquestes no  siguin bones?

A més a més, l'horari i el calendar i escolar i horari i calendari  laboral no són compatibles.  els pares han de fer mili unes estratègies per no deixar penjats al seus fills i filles. Alguns els apunten a colònies, a esplais o a activitats extraescolars. Esl hi suposa un gast econòmic

Conclusió: El canvi és necessari. No hem de deixar ensopegar-nos amb la mateixa pedra dues vegades. Segur que si el fem a poc a poc i amb bona lletra , ens sortirà bé.

Oliver Twist

Fa molt de temps que vaig veure aquesta pel·lícula basada en la novel·la i crec que és un bon exemple que demostra les injustícies, les poques valoracions i importàncies que es donaven als infats en aquella època.

Oliver Twist és una de les novel·les més famoses de Charles Dickens. Escrita entre 1837 i 1839 i publicada en entregues mensuals, narra les aventures d'un jove orfe pobre que resisteix la temptació del crim i es mou pels diferents ambients de Londres del segle XIX. Denúncia en aquesta obra la precària situació dels orfenats i el maltractament que es donava als acollits en ells, la delinqüència i la marginalitat de Londres i el trist paper del sistema judicial, que no dubta a castigar severament a un nen.

L'infància  és un dels temes més estimats per l'autor i Oliver Twist es centra per primer cop ,a la literatura anglesa, en la vida d'un nen com a protagonista intentant reflectir el seu punt de vista sobre la realitat. Els inicis de la vida laboral d'Oliver recorden a la novel·la picaresca, pels diferents amos i descripcions, però el to depriment l'allunya de la paròdia d'aquest gènere.

Us recomano la pel·lícula d'aquesta novel·la!

Artur Martorell

Parlaré sobre un pedagog molt important que hem fet a classe d'Antropologia: Artur Martorell, mestre de mestres.

Va ser un important pedagog català nascu a la ciutat de Barcelona l'any 1894. En la seva metodología aplicarà ,en la seva escola, el sistema de Montessori.

Artur Martorell va recollir els seus pensaments com a pedagog  en diàris elaborats per ell mateix.

"No vull que els meus alumnes estiguin inactius"- frase dita per ell mateix

Volia que els infants analitzesin, investiguessin i raonessin. Volia que s'interessessin per a tot. Per això , en la seva escola, era molt comú fer sortides a fàbriques, al camp, al port, etc.

Els temes es comentaven, es discutien, s'analitzaven i al final es treien conclusion d'aquests. Era una activitat en grup. Fin i tot, a vegades escrivien petits articles sobre els temes que tractaven per a l'escola.

Després de la guerra, va ser empressonat i allà es dedicà a donar classes al presos. L'any 1940  en sortí i, a partir de llavors, es va dedicar a l'organització de concerts per a nens a la ràdio. També es va dedicar a la publicació de llibres per als nens i nenes.

A causa de la seva oberta oposició a l'estatització de les escoles municipals, fou traslladat, el 1962, al negociat de cementiris. De la seva obra escrita cal destacar la de l'ensenyament de la llengua, en col·laboració amb Emili Vallès

Després de jubilar-se, es va unir a la lluita per el canvi a l'educació establerta.

Morí l'any 1967.

Lectura de Seminari

Aquests dies he estat repassant les lectures que hem fet a seminari i , entre elles, he trobat aquesta que m'agradaria destacar-la, ja que va dedicada als mestres.

"Aquests bojos que ensenyen. Jo els conec. Els he vist moltes vegades. Són rars. Alguns surten d'hora al matí i estan al cole una hora abans, uns altres surten del cole una hora més tard perquè tenen entrevistes amb els pares que treballen i no poden anar-hi en una altra hora, uns altres recorren tots els dies més de 100Km. Estan bojos.
Parlen molt, sempre porten caramels de mel i llimona a les butxaques, uns altres amb van amb una ampolla d'aigua al seu costat. La seva gola sempre està adolorida, però segueixen ensenyant. De vegades forcen la seva veu, però segueixen transmetent els seus coneixements amb afecte i il·lusió. Jo els he vist, no estan bé del cap. Surten d'excursió amb els seus alumnes i s'encarreguen de gestionar autoritzacions, de recollir  diners i tenir responsabilitats extras. Què serà d'ells i elles? A la nit somien amb el col·legi, se'ls apareixen planetes, ecosistemes i personatges històrics. He escoltat que arriben carregats de quadernets i exàmens, que han corregit la tarda anterior a casa seva. Són dones i homes, casats, solters, de diferents edats, però a tots els apassiona la seva feina, veure créixer als seus alumnes, ajudar-los i aconseguir d'ells ciutadans competents. Els he vist moltes vegades. Estan malament del cap. Alguns diuen d'ells que viuen molt bé, però els han retallat el sou i segueixen treballant fins i tot més que abans, alguns no miren ni la seva nòmina perquè la seva passió per l'ensenyament els fa cecs a pensar en el cobrament. Gaudeixen amb el que fan, encara que hi hagi pares que no els valorin, els critiquin i fins i tot els llevin autoritat, (de vegades fins els agredeixen), però ells segueixen endavant. Estan malament; a les tardes queden per fer cursos de formació i no els importa perdre temps del seu oci per reciclar-se. Diuen que són autocrítics i que fan balanç de les seves experiències educatives, que es frustren quan no surten les coses com esperaven, que s'alegren quan els seus alumnes avancen. Estan malament del cap, diuen només que són MESTRES i que se senten MOLT ORGULLOSOS DE SER-HO."

Poesia

Avuí  he trobat un llibre d'Antonio Machado i m'ha cridat l'atenció  una poesia referida als nens i nenes. A mi m'ha agradat molt i he pensat en compartir-la amb tots vosaltres.

YO ESCUCHO LOS CANTOS

Yo escucho los cantos
de viejas cadencias,
que los niños cantan
cuando en corro juegan,
y vierten en coro
sus almas que sueñan,
cual vierten sus aguas
las fuentes de piedra:
con monotonías
de risas eternas,
que no son alegres;
con lágrimas viejas,
que no son amargas,
y dicen tristezas,
tristezas de amores
de antiguas leyendas.

En los labios niños,
las canciones llevan
confusa la historia
y clara la pena;
como clara el agua
lleva su conseja
de viejos amores,
que nunca se cuentan.

Jugando, a la sombra
de una plaza vieja,
los niños cantaban...

La fuente de piedra
vertía su eterno
cristal de leyenda.

Cantaban los niños
canciones ingenuas
de un algo que pasa
y que nunca llega:
la historia confusa
y clara la pena.

Seguía su cuento
la fuente serena.
Borrada la historia,
contaba la pena.

"La lengua de las mariposas"

La pel·lícula tracta de molts temes: de l'amistat, l'escola, la infància, la iniciació a la vida, però també de la por, del terror, de les misèries de la condició humana ... Parla també de la Història. Els esdeveniments històrics que estan darrere de la llengua de les papallones ", determinen clarament la vida dels personatges, tal com queda clar al final. Durant tota la cinta s'observa un aire de nostàlgia per la llibertat, l'esperança i el canvi social que va suposar la Segona República espanyola

El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la II República a tot l'Estat espanyol, que va encarnar la democràcia i la modernitat, la llibertat, l'educació i el progrés, la igualtat i els drets universals per a tots els ciutadans. Es va elaborar una escola pública, obligatòria, laica, mixta, inspirada en l'ideal de la solidaritat humana, on l'activitat era l'eix de la metodologia. Així era l'escola de la II República espanyola. De totes les reformes que es van emprendre a partir d'abril de 1931, l'estrella va ser la de l'ensenyament ja que es van trobar amb una Espanya analfabeta, desnodrida i plena de persones molt ansioses per aprendre.

Va començar a teixir un sistema educatiu que va posar l'èmfasi en l'alumne, els va fer protagonista de les classes i de la seva formació. Els nens sortien al camp per estudiar ciències naturals, es van tractar de substituir els monòtons cors infantils recitant lliçons de memòria pel debat participatiu i pedagògic, els nens i les nenes es van barrejar en les mateixes aules, on s'educaven en igualtat, i es va afavorir un trànsit sense sobresalts des del parvulari a la universitat.

Va ser una escola on es va educar als nens atenent a la seva capacitat, la seva actitud i la seva vocació, no a la seva situació econòmica. L'educació pública va rebre finançament per a això, i això era una cosa que l'escola privada va mirar amb recel.

Els meus avis van viure una metodologia com aquesta en primera persona. L'ecola els hi va ser la única font de coneixement. Després , amb l'esclat de la guerra, van deixar d'anar-hi. Gràcies a ella saben llegir, escriure , sumar, restar, multipicar ,dividir i una mica de geografia. Aquestes,  per a nosaltres és la base per accedir al coneixement , però per aquella època,  saber això era tot un privilegi.