Maria Montessori

Avuí parlaré sobre Maria Montessori, una gran pedagòga.

Va nèixer a Itàlia l'any 1870 i morí a Holanda l'any 1952.

Va rebre la seva primera formació com a metgessa i  fou a partir d'aquí que va anar aproximant-se progressivament cap a la pedagogia.

La seva principal aportació és en el canvi de concepció de l'infant i del paper del mestre. L'intervenció dels mestres és la realització  d'un estímul pel nen o nena i aquests produirà una facilitat al infant per l'a`prenentatge. Planteja que el treball dels nens i nenes  difereix radicalment del dels adults. La diferència, però, es troba en la ubicació de la finalitat d'aquest treball. Mentre l'adult entén el treball com a mitjà per assolir una finalitat externa, els nens no tenen aquesta consciencia de la finalitat externa.

Per a ella, el treball dels petits és la d'experimentar amb l'entorn, de poder assimilar les regles del món, de trobar els seus recursos; per aquest motiu també, els petits tendeixen a repetir les seves accions una vegada i una altra, sense que sembli importar-los si amb ell ja han respost la finalitat externa de la seva acció.

Al donar molta importància al entorn del infant, creu convenient que tot els materials estiguin a la mida dels nens (taules, cadires, penjadors,etc).

La classe es convertia com una comunitat: Els nens s'encarregaven de matenir el material o del menjador en ordre. Els fa  ser esponsables i els encoratge a participar en les tasques domèstiques.

L'escola Montessori  els fa realitzar activitats en grup que es basen en l'investigació. Els infants entre ells s'ajuden alhora de realitzar-les. El professor només anota els seus comportaments i conductes.

A mi m'ha sorpres molt l'eliminació de la teoria a l'escola . Per la situació històrica que li va tocar  viure, és un important canvi de patrons en l'àmbit de l'educació.