Pensant en els altres

Aquests documental el vam veure a la classe de Antrpolodia i Història de l'educació.

Tracta de una classe d'una escola del Japó. El tutor de la classe, el senyor Kanamori, vol que els nens i nenes  aprenguin i es diverteixin alhora, a més de transmetre’ls la importància que té ser feliç i fer feliç als altres, dia a dia . Els hi ensenya els verdaders valors de la vida

Em va sorpendre molt el fet que volia que els seus nens fossin empàtics. Potser sembla  fàcil , però ser empàtic és una tasca molt complexa que cal dedicar-hi temps per aprendre a ser-ho. Amb això, el mestre Kanamori  vol que arribin a comprendre els sentiments dels altres companys. Això ho fa mitjançant "Les cartes a la llibreta". Cada dia els hi fa llegir a un  davant de tothom i després , cadascun d'ell exposen el que han sentit escoltant-lo.

Per exemple: Quan un company explica la seva experiència i sentiments davant de la mort de la seva àvia, es descombreix que una companya de la classe havia perdut el seu pare quan ella tenia tres anys. Aquesta nena portava molts anys guardant aquests secret. Ella mateixa diu que el silenci d'aquests secret era perquè  no volia que els demés la miressin diferent dels altres.

L'empatia és la capacitat cognitiva de percebre en un context comú el que un altre individu pot sentir. És un sentiment de participació afectiva d'una persona en la realitat que afecta a una altra, fonamental per comprendre en profunditat el seu missatge i així establir un bon diàleg. Aquesta habilitat per inferir en els pensaments i sentiments dels altres, genera sentiments de simpatia, comprensió i tendresa.  És ,sens dubte, una habilitat que facilita el desenvolupament i el progrés de tot tipus de relació entre diverses persones.

 Penso que hi hauria d'haveri més escoles que haurien de seguir aquesta metodologia. Per a mi, el senyor Kanamori s'ha convertit un model de professor digne a seguir.