Aquests dies he estat repassant les lectures que hem fet a seminari i , entre elles, he trobat aquesta que m'agradaria destacar-la, ja que va dedicada als mestres.
"Aquests bojos que ensenyen. Jo els conec. Els he vist moltes vegades. Són rars. Alguns surten d'hora al matí i estan al cole una hora abans, uns altres surten del cole una hora més tard perquè tenen entrevistes amb els pares que treballen i no poden anar-hi en una altra hora, uns altres recorren tots els dies més de 100Km. Estan bojos.
Parlen molt, sempre porten caramels de mel i llimona a les butxaques, uns altres amb van amb una ampolla d'aigua al seu costat. La seva gola sempre està adolorida, però segueixen ensenyant. De vegades forcen la seva veu, però segueixen transmetent els seus coneixements amb afecte i il·lusió. Jo els he vist, no estan bé del cap. Surten d'excursió amb els seus alumnes i s'encarreguen de gestionar autoritzacions, de recollir diners i tenir responsabilitats extras. Què serà d'ells i elles? A la nit somien amb el col·legi, se'ls apareixen planetes, ecosistemes i personatges històrics. He escoltat que arriben carregats de quadernets i exàmens, que han corregit la tarda anterior a casa seva. Són dones i homes, casats, solters, de diferents edats, però a tots els apassiona la seva feina, veure créixer als seus alumnes, ajudar-los i aconseguir d'ells ciutadans competents. Els he vist moltes vegades. Estan malament del cap. Alguns diuen d'ells que viuen molt bé, però els han retallat el sou i segueixen treballant fins i tot més que abans, alguns no miren ni la seva nòmina perquè la seva passió per l'ensenyament els fa cecs a pensar en el cobrament. Gaudeixen amb el que fan, encara que hi hagi pares que no els valorin, els critiquin i fins i tot els llevin autoritat, (de vegades fins els agredeixen), però ells segueixen endavant. Estan malament; a les tardes queden per fer cursos de formació i no els importa perdre temps del seu oci per reciclar-se. Diuen que són autocrítics i que fan balanç de les seves experiències educatives, que es frustren quan no surten les coses com esperaven, que s'alegren quan els seus alumnes avancen. Estan malament del cap, diuen només que són MESTRES i que se senten MOLT ORGULLOSOS DE SER-HO."
Parlen molt, sempre porten caramels de mel i llimona a les butxaques, uns altres amb van amb una ampolla d'aigua al seu costat. La seva gola sempre està adolorida, però segueixen ensenyant. De vegades forcen la seva veu, però segueixen transmetent els seus coneixements amb afecte i il·lusió. Jo els he vist, no estan bé del cap. Surten d'excursió amb els seus alumnes i s'encarreguen de gestionar autoritzacions, de recollir diners i tenir responsabilitats extras. Què serà d'ells i elles? A la nit somien amb el col·legi, se'ls apareixen planetes, ecosistemes i personatges històrics. He escoltat que arriben carregats de quadernets i exàmens, que han corregit la tarda anterior a casa seva. Són dones i homes, casats, solters, de diferents edats, però a tots els apassiona la seva feina, veure créixer als seus alumnes, ajudar-los i aconseguir d'ells ciutadans competents. Els he vist moltes vegades. Estan malament del cap. Alguns diuen d'ells que viuen molt bé, però els han retallat el sou i segueixen treballant fins i tot més que abans, alguns no miren ni la seva nòmina perquè la seva passió per l'ensenyament els fa cecs a pensar en el cobrament. Gaudeixen amb el que fan, encara que hi hagi pares que no els valorin, els critiquin i fins i tot els llevin autoritat, (de vegades fins els agredeixen), però ells segueixen endavant. Estan malament; a les tardes queden per fer cursos de formació i no els importa perdre temps del seu oci per reciclar-se. Diuen que són autocrítics i que fan balanç de les seves experiències educatives, que es frustren quan no surten les coses com esperaven, que s'alegren quan els seus alumnes avancen. Estan malament del cap, diuen només que són MESTRES i que se senten MOLT ORGULLOSOS DE SER-HO."
No hay comentarios:
Publicar un comentario